|
Fran va néixer a Lima un estiu; a Barcelona era hivern. Li agrada el color morat, els gats i les aranyes, els gelats, les històries de màgia, les llistes i les classificacions, els idiomes, la regla de tres simple, l'olor quan tallen la gespa, les ofertes, la xocolata, les sèries de crims, la revista “Cosmopolitan”, l'avaluació cost vs. benefici, els viatges, l'aigua embotellada i els parèntesis explicatius. Odia la llet, el color groc, els escarabats, els matins, els peus de pàgina, les olives, el trànsit, els plats buits a la nevera, els carrers bruts, els texts llargs que no diuen res, l'aigua en un got, la funció de control de canvis del Word i tantes altres coses, que no acabaria mai d'enumerar-les.
Va aprendre a llegir molt aviat. Començà per les novel·les i llibres de mitologia; després, les “historietes”, que és com anomenen els còmics al Perú. En els seus inicis de lectora va ser fan del Cuy de Juan Acevedo, "los chistes" de l'Editorial Novaro i de les tires de Mafalda, Snoopy i Garfield, fins que va començar a introduir-se en el món del còmic americà, europeu i japonès.
Sempre fa dibuixets als marges dels papers.
|